Itinerari cooperativista a Badalona

Cartell anunciador en el marc del Dia Internacional del Cooperativisme

El dissabte 1 de juliol de 2017 amb l'impuls de l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i La Sargantana Cooperativa, vaig portar a terme un itinerari del cooperativisme històric de Badalona; vam finalitzar a La Sargantana on va inaugurar-se una exposició sobre la temàtica amb una proposta de continguts meva i disseny de La Page Original (i la col·laboració del Museu de Badalona), integrada a l'espai de restauració. Va ser una molt bona experiència compartida i un estímul -almenys entre els assistents- per conèixer més sobre les sociabilitats badalonines d'abans i d'ara i en concret de la trajectòria cooperatista (des de les "cumpratives" que mitjançant compres a l'engròs oferien uns preus més ajustats de productes bàsics als nostres avis i pares; o l'esforç compartit de producció, serveis i gestió). Un patrimoni humà i material que des de les classes populars ha forjat la ciutat.

Sense entrar en els continguts, assenyalo set punts proposats en aquest recorregut que permeten veure la ciutat amb uns ulls diferents a la que veiem quotidianament. En cadascun d'ells, es situen antigues cooperatives de consum i de producció que també serveixen per explicar diferents períodes històrics a la ciutat i espais relacionats (seus de sindicats; llocs emblemàtics i personatges, altres cooperatives documentades...).

1. Plaça de la Vila. La primera cooperativa de consum documentada a Badalona és La Unión Obrera Badalonesa (1870), en el període del Sexenni Democràtic o Revolucionari. Tenia un caràcter de consum, la redacció i correcció dels estatuts va córrer a càrrec de Josep Solà i Seriol, mestre i alcalde que va proclamar la República Federal a Badalona (1873)...

2. Cooperativa La Bienhechora (1874). L'edifici, més tard reformat, és l'actual Conservatori Professional de Badalona (al carrer del Pare Claret, 2). Posteriorment va acollir l'Escola d'Arts i Oficis i l'Escola del Treball de Badalona...

3. Carrer Planas i Casals / Plaça del Sol. Durant la II República hi havia una sucursal de La Cooperativa La Moral al carrer Baldomer San Martin (actualment Francesc Planas i Casals), davant de la Plaça del Sol a Casagemes... 

4. Carrer d'en Prim, 207 (actual Apart-Hotel Miramar). La Fraternidad, sorgida possiblement durant els anys setanta, va fusionar-se amb La Bienhechora, però per discrepàncies va sorgir de nou amb el nom de La Verdadera Fraternidad (1883). El 1895 va inaugurar un edifici nou al carrer d'en Prim, núm. 207, on també tenien la seva seu la Societat Coral El Alba i el Partit Republicà Centralista, dirigides totes tres entitats per Sebastià Cots, veterà dirigent del sindicat Les Tres Classes de Vapor. El setembre de 1901 trobem a l'edifici de La Verdadera Fraternidad, la seu del Centre de Fusión Republicana, que va acollir aleshores el primer miting que Alejandro Lerroux va fer a la ciutat...

5. Carrer de Mar, 110. Cooperativa La Colectiva documentada en la primera dècada del segle XX, (l'espai era l'antiga seu del sindicat Les Tres Classes de Vapor); des de febrer de 1908, es troba domiciliada també la Federació local de Societats Obreres Solidaridad Obrera presidida per Josep Belis, tiet de Joan Peiró, resident aleshores a Badalona...

 

6. Carrer de la Indústria núm. 33 (avui Plaça Ernest Lluch), hi havia l'edifici de l'Ateneu Obrer i la seva escola entre 1915 i 1935, a l'antiga refineria de sucre. Més tard, en part d'aquest espai hi va haver la Cooperativa Cristalerias San Miguel (1956, cooperativa de producció)...

7. A l'antic carrer Cooperativa durant la II República, avui c/ Güell i Ferrer, núm. 86-92. Cooperativa La Moral (1903). La principal cooperativa badalonina del segle XX...

Finalment us deixo l'enllaç a un article sobre cooperativisme històric a Badalona que vaig escriure en un blog anterior l'any 2008 (llegir). 

Pau Vila professor de l'Ateneu Obrer de Badalona

Al llibre Associacionisme educatiu i cultural. L'Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936) Premi Terra d'Ateneus (convocat per l'Institut Ramon Muntaner i la Fed. d'Ateneus de Catalunya), publicat per l'Editorial Afers (2017), un dels aspectes poc coneguts que incideixo és la relació entre Pau Vila i l'Ateneu, incorporant a l'annex del llibre quatre articles seus de joventut sobre qüestions pedagògiques renovadores a l'època. Escric aquí algunes breus referències que desenvolupo en el llibre per tal de fer difusió del treball publicat i situar un període formatiu de l'eminent geògraf i professor Pau Vila i Dinarés (1881-1980).

La revista de l'Ateneu Obrer de Badalona del mes de setembre de 1903 informava que havia cessat de donar la classe d'Elemental, el professor Bartomeu Escalada, i el substituiria Pau Vila. 

Sobre la substitució d’Escalada, la revista de l’Ateneu del març de 1904 informà que quan Baldomer Escalda deixà el càrrec de professor d’Elemental, el substituí interinament Àngel Gill i definitivament Pau Vila.

A l'Ateneu, com va anotar Josep Iglésies, autor de Pau Vila. Episodis de la història: "Féu classes al matí, per a minyons de 6 a 9 anys, i a la nit, per a gent gran, la majoria dels darrers, o potser tots, analfabets". Pau Vila va instal·lar-se a Montgat, i anava i venia de Badalona a peu per la carretera.

Miscel·lània documental

La revista de l'Ateneu del mes de novembre de 1903 va publicar una ressenya de la conferència "Lo qu'és, lo que duria esser, y lo que podém fer que sigui l'ensenyansa" pronunciada per Pau Vila "profesor de este Ateneo Sr. Vila", el 24 de setembre a l'Ateneu... 

El desembre de 1903, la revista de l’Ateneu va publicar l'article "Excursión escolar" escrit per Pau Vila, la crònica d'una sortida escolar al camp realitzada de forma novedosa amb els alumnes de l'Ateneu...

El gener de 1904, Pau Vila publicà un article sobre la novel·la “‘Evangelina’ (Novela original de D. Ubaldo Romero Quiñones)”. L'autor havia enviat prèviament l'obra a la revista de l'Ateneu i Vila s'encarregà de comentar-la als lectors...

Pau Vila començà a publicar la sèrie d’articles “'De enseñanza’ (Para los padres que se preocupan del porvenir de sus hijos)” a la revista de l'Ateneu. Apareixeran un total de tres articles: en els exemplars dels mesos de març, maig i juliol. La marxa de l'Ateneu per fer de professor a Barcelona va interrompre la sèrie ja que com explicava la pròpia revista no havia fet arribar l'article de conclusió.

El primer article, el mes de març, el comença amb un lema: "De como la enseñanza actual no tan sólo no responde á ningún fin humanitario, sinó que ni á los fines utilitarios que de ella se esperan. (Tema de mi última conferencia)". Estableix doncs un lligam dels articles amb la xerrada que va fer a l'Ateneu el setembre anterior... 

El següent article de la sèrie va publicar-se el mes de maig, centrant-se en el nen que és qui ha d’aprendre, i la importància que professors i pares li donin “una instrucción adecuada al grado de desarrollo de las funciones de su organismo”...

El mes de juliol va aparèixer una nova entrega “De enseñanza…”, posant de relleu el que ell denuncia com un greu error: “La idea que generalmente se forman, padres y maestros, al juzgar al niño, es la de que, este, es un hombre en miniatura”...

La revista de l'Ateneu informà el mes d’agost de 1904 que Pau Vila “celoso profesor y estimado compañero de Redacción” havia deixat de ser professor de l’Ateneu per traslladar-se a una escola de Barcelona, i el substituiria el professor Francisco Tuset. El mes de novembre publicà que l’exprofessor Vila no els havia fet arribar “la conclusión de sus artículos ‘De enseñanza’”.

Deixem apuntat però, una nova i innovadora secció d'una pàgina dedicada als nens: "Para los niños" a la revista de l'Ateneu que va aparèixer en cinc ocasions entre gener i setembre de 1904, temps que coincideix amb l'activitat de Pau Vila a l'Ateneu i a la seva revista. Els continguts no anaven signats i la darrera aparició de la secció, a diferència de les aparegudes anteriorment, els textos inclosos estaven més espaiats per completar la pàgina, fet que sembla que havia estat conferida sense tanta dedicació o continguts impresos. Citem aquesta secció ja que tot i no estar documentada l'autoria o participació de Pau Vila, la intencionalitat d'una secció centrada en els nens fins el moment mai apareguda, l’enfocament educatiu positiu i l'estil de redacció, les temàtiques tractades, els autors citats o transcrits, tenen molt a veure amb ell i les seves aportacions a la vida educativa i cultural de l'Ateneu Obrer de Badalona. 

L'esplendor escapçat de Baetulo: noves troballes a Bufalà, per damunt de l'autopista.

Escultura trobada del déu Bacus, déu del vi, de la vinya, del teatre i la rauxa

Ara fa cinquanta anys tenien lloc les obres de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera a construir-se a l'Estat, al seu pas per Badalona (la primera fase va ser el tram entre el barri de la Salut i Montgat, el 1968). Diuen que 'van destruir més vil·les romanes que les invasions bàrbares'. Al remoure les terres qualsevol troballa arqueològica va ser arrassada. Prioritats del franquisme. La Baetulo romana quedava escapçada i la Badalona contemporània en dues parts a banda i banda.

Avui, les obres prèvies de construcció del lateral de l'autopista C-31 al Turó d'en Rosés, al barri de Bufalà, han permès descobrir importants restes arqueològiques d'època romana. La ciutat antiga s'estenia tota una cap amunt de la plana, deixant en evidència el mur de ciment i asfalt que com una cicatriu física i psicològica divideix la ciutat. Es una feina actual recosir-la.

  

Les noves troballes arqueològiques milloren el coneixement de l'espai urbà de la ciutat romana de Baetulo. S'ha pogut constatar així una zona agrícola destinada al cultiu de la vinya (fins els anys cinquanta i seixanta del segle XX, vinyes i camps encara predominaven en el paisatge del barri de Bufalà); dos forns vinculats a una estança destinada al treball artesanal i la claveguera del cardo maximus (carrer principal en direcció nord/sud), que arriba a un recorregut conegut de 470 metres de llargada. Destaquen també dues domus (cases benestants), amb excepcionals paviments de mosaic. Una d’elles amb uns balnea (termes privades) i l’altra amb un larari (espai de culte).

Entre les peces trobades destaca una escultura del déu Bacus, déu del vi i la vinya, el conreu predominant a Baetulo, feta de giallo antico, una exclusiva pedra calcària marmòria procedent de Chemtou, a Tunísia. Una mostra per tant de riquesa i de comerç relacionat amb el món del vi, molt important a Baetulo el segle I dC.

  

El cap de Bacus i els mosaics passaran a formar part del fons arqueològic del Museu de Badalona i les restes consolidades quedaran protegides sota la nova estructura viària. La propera Magna Celebratio, festival romà de Badalona del 28 al 30 d'abril, permetrà lluir totes aquestes troballes.

Les pioneres de l'esport a Badalona

El dimecres 8 de març vaig participar a l'acte del Dia Internacional de les Dones a Badalona, dedicat a les pioneres badalonines en el món de l'esport. Al Teatre Zorrilla de la ciutat vaig fer la següent aportació històrica amb imatges de noies esportistes dels anys trenta del segle XX en la pantalla de fons:

Foto: Badanotis. Intervenció al Teatre Zorrilla

Bona tarda, us agraeixo el fet d'haver-me convidat en aquesta commemoració que és reivindicativa de les dones. Ara bé, dones i homes hem de comprometre'ns per assolir conjuntament amb els valors de la raó i la humanitat, la fraternitat i l'estima, la igualtat de drets i la justícia social.

En la meva intervenció us proposo fer un pas del passat cap al present per tal d'imaginar nous futurs. Us parlaré de les pioneres de l'esport badaloní.

No es tracta de cap 'postureig', emprant ara terminologia moderna, de noies amb banyador, samarreta i calça curta que somriuen practicant exercici físic. No. Es tracta d'esforçades esportistes amb capacitat de competir que van experimentar nous àmbits de l'esfera pública reservats fins el moment als homes.

La modernitat d'una societat canviant, més cívica i participativa s'obrí pas amb Carola Fabra, filla de l'insigne filòleg Pompeu Fabra, practicant del tennis; com també les practicants d'aquest esport a l'Ateneu Obrer de Badalona ja els anys vint del segle XX, quan l'entitat es trobava al carrer de la Indústria.

El 12 de gener de 1930 va tenir lloc a l'antic velòdrom de la ciutat, la primera manifestació pública de l'atletisme femení a la ciutat: una cursa de 60 metres dominada per Duran, Rosa Lleal i Antònia Casas, les tres primeres classificades que formaven part de la Secció Femenina de la Societat Gimnàstica, entrenades pel sr. Seirols; entitat precedent de la Unió Gimnàstica Esportiva.

Per aquella època, les capdavanteres de l'atletisme a Catalunya, les integrants del Club Femení d'Esports de Barcelona venien a banyar-se a Badalona, ja que tenien llogada una caseta a 'Can Titus'.

A la ciutat, corresponent a la secció d'atletisme del Futbol Club Badalona, va destacar seguint la pràctica esportiva dels seus germans, Anna Tugas i Masachs, campiona de Catalunya i d'Espanya en la modalitat de llançament de pes i de javelina al llarg dels anys trenta. Un altre nom propi és el de Lluïsa Giró i Marsal, velocista i llançadora que va aconseguir diferents triomfs; també destacada excursionista.

La Unió Gimnàstica Esportiva comptà com entrenador amb Pere Gol i Teixidor que aplegà un grup de noies de gimnàstica i atletisme. Més endavant en la postguerra, formaren un equip de bàsquet conegudes com 'les noies d'en Gol' patrocinades per l'Anís Manelic a la samarreta, destacant com jugadora Lluïsa Giró entre d'altres.

Assenyalar la formació d'un equip de l'entitat Palestra dirigida a Badalona per Pompeu Fabra, que combinava cultura, esport i ciutadania, que estava format per Anna Tugas, les germanes Giró i Horta, Victòria Pujolar i Lluïsa Bruibola que havien de participar en l'Olimpiada Popular de juliol de 1936 a Barcelona, estroncada per l'aixecament militar i l'inici de la Guerra Civil.

Recuperant el fil dels primers anys trenta cal esmentar com l'any 1931 destacà la nedadora del Club Natació Badalona, Victòria Poquet, que participà en la Travessa del Port de Barcelona finalitzant quarta en categoria femenina; i en la I Travessa nedant a Badalona realitzada el mes d'octubre, ja en la tardor i que anava des del camp del FC Badalona al Manresà fins a la seu del CN Badalona, aleshores a l'edifici dels Banys La Pista. Altres nedadores dels anys trenta van ser Neus Torres, les germanes Poquet i Sampere.

La Guerra Civil i la llarga postguerra amb l'establiment d'un règim dictatorial reaccionari, marcaren un parèntesi fins els anys cinquanta i seixanta que per l'impuls social va tornar a sortir poc a poc a l'esfera pública tota una nova fornada de pioneres badalonines practicants de l'atletisme, la natació, el bàsquet, l'excursionisme. Un exemple és l'equip de futbol femení del CF Badalona en l'any 1971.

De nou l'impuls cívic i social de caire democràtic comportaren canvis expressats en l'educació física en els moviments de renovació pedagògica; i els fixats en la Llei d'Educació de 1970; estenent-se els valors de l'exercici físic i els esports a les escoles i al temps de lleure, arribant a molta més població.

Avui, totes i tots coneixem la nedadora badalonina Mireia Belmonte ... García, cognom de la mare; valorem l'èxit però també el seu esforç i constància com el de les pioneres badalonines que van forjar part de la història esportiva de Catalunya i van obrir-nos camí, deixant bocabadats abans i ara als que volien i volen aixecar murs d'intolerància i masclisme.

I fins aquí amb el temps disponible he intentat fer una síntesi on han aparegut alguns noms propis entre molts d'altres que han fet possible l'esport femení a la ciutat.

Moltes gràcies per l'atenció!'

Agraeixo especialment al tècnic municipal Paco Escudero per haver pensat en mi per participar en l'acte; i comparteixo en endavant el consell de l'ex alcaldessa Maite Arqué que cal pensar també en l'esport de discapacitats i en les seves pioneres.