
En aquesta gran finca, la casa principal deuria romandre aillada i s'habilitaria part del recinte com a zona d'esbarjo. El negoci va tenir un recorregut efímer en el temps ja que segons sembla va afectar-li l'expropiació i les obres de la sortida de l'autopista l'any 1968 i el càmping no va continuar. Tot plegat un episodi molt poc conegut dins de la "glamurosa" història dels marquesos d'Alella.
He localitzat unes primeres fotografíes per internet -corresponents a records personals que Núria Casajuana ha posat al facebook- i per interés buscaré més informació d'aquesta intent de compatibilitzar la propietat de Cal Marquès i la instal·lació d'un negoci turístic en una part de l'espai alellenc.
He localitzat unes primeres fotografíes per internet -corresponents a records personals que Núria Casajuana ha posat al facebook- i per interés buscaré més informació d'aquesta intent de compatibilitzar la propietat de Cal Marquès i la instal·lació d'un negoci turístic en una part de l'espai alellenc.
Afegeixo una etiqueta del citat càmping. I més avall un anunci publicat a La Vanguardia l'1 de juny de 1963 fent una particular selecció personal...