Zara

La conegudíssima firma de moda Zara té com a nom el d'una antiga ciutat de la costa de Dalmàcia, l'actual Zadar (Croàcia), prop de Trieste. Els bizantins van començar a dir Zara a la localitat. Tanmateix el conegut negoci fundat per Amancio Ortega el 1975 segons sembla va prendre aquest nom casualment quan no va poder registrar el de Zorba a la seva primera botiga ja que constava en un altre establiment de La Corunya.



La ciutat emmurallada de Zara va tenir protagonisme a l'Edat Mitjana, durant la IV Croada (1202-1204) que va anar de mal a pitjor respecte els seus objectius inicials, finalitzant amb el saqueig de Constantinoble i un gran botí de guerra sense haver lluitat contra els musulmans.



Assalt a Zara, obra d'Andrea Vicentino

En un principi, per tal de pagar els vaixells venecians que havien de portar l'expedició a Terra Santa, l'exèrcit de la croada empès pel Dux Enrico Dandolo, i el seu expansionisme a l'Adriàtic, va prendre a l'assalt Zara (24 de noviembre de 1202) aleshores sota protecció del rei Emeric d'Hongria i del Papa com a ciutat catòlica. Una minoria de croats francesos dirigits per Simó de Montfort no van voler participar-hi.

 

La reacció del Papa Inocenci III va ser excomunicar a tots els participants de la quarta croada, però posteriorment davant de la petició de perdó va absoldre's, no així als venecians, instigadors de l'atac.

King Kong a Alella

Com veureu una comparativa entre imatges dels anys trenta del segle XX permet constatar molt bé com la realitat iguala o fins i tot supera la ficció. Ens trobem davant d'un cas de kingkongnisme?

Pel·lícula King Kong (1933). Efectes especials de l'època representant a Kong a l'Empire State Building. 

Milicià al capdamunt del campanar de l'Església de Sant Feliu d'Alella, assaltada l'estiu de 1936.



La 'Setmana Diabòlica' de fa cent anys.

Sí, així podria anomenar-se la darrera setmana de juliol i els primers dies d'agost de 1914, ara fa cent anys. 

 

Els governs de les principals potències europees es prestaren a participar en un conflicte armat que va comportar milions de morts entre soldats i població civil en el que va ser 'La Gran Guerra', la Primera Guerra Mundial (1914-1918), perquè dues dècades més tard va haver-hi una segona.

 

Les tensions territorials entre l'Imperi Austrohongarès i Sèrbia als Balcans, van portar a l'atemptat de Sarajevo quan el 28 de juny de 1914, un jove serbi va assassinar l'arxiduc hereu de l'Imperi i la seva dona. Un mes després va començar la 'Setmana Diabòlica': del 28 de juliol al 3/4 d'agost. 

 

El 28 de juliol Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia el dia següent, el 29, va mobilitzar parcialment les seves tropes en suport als seus aliats serbis. Àustria-Hongria va respondre amb una mobilització general i l'Imperi Alemany va exigir a Rússia anul·lar els preparatius militars. El dia 30, Rússia va decretar la mobilització general. El 31 de juliol els alemanys van dirigir un ultimàtum a Rússia perquè es desmobilitzés al temps que al llarg del mateix dia, Alemanya i França van començar a mobilitzar els seus exèrcits respectius. L'1 d'agost Alemanya va declarar la guerra a Rússia i el dia 2 va exigir a Bèlgica, país neutral, el pas de les seves tropes cap a França. El 3 d'agost, Alemanya va declarar la guerra a França. L'endemà, el dia 4, la Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya situant-se al costat de França i Rússia. Els bàndols contendents van anar definint-se amb la incorporació d'altres països com Itàlia el 1915 o els EEUU el 1917.

 

Enmig d'aquesta setmana, el líder socialista i pacifista francès, Jean Jaurès, va ser assassinat el 31 de juliol a París.

 

No hi havia aturador per a la gran tragèdia, i els governs, com titelles dels interessos militaristes, industrials i comercials, van aventurar-se dins d'un espiral de violència que va convertir Europa en un immens cementiri.

Quedem al Passeig Sant Jordi cantonada al de Monturiol d'Alella?

Més amunt de Ca les Monges (on hi ha les pistes de Tennis-Squash-Pàdel Car-Pol), al costat dret de la carretera en direcció al Vallès, abans de l'entrada a Can Magarola, podem veure una pilona de pedra amb un mosaic policromat. Està signat per L. Escobar, amb un dibuix de Sant Jordi matant el drac i amb el nom de "Passeig Sant Jordi".

Cap amunt del turó, a prop de la Font de la Salut, en un creuament de camins, hi ha una altra pilona anunciant el 'Passeig Monturiol' ('Montoriol' -sic-, 'inventor del primer submarí'...).

No hi ha res més urbanitzat en la zona només aquests testimonis muts d'un projecte corresponent als anys trenta del segle XX que havia pogut ser però que no va arribar a ser mai.

L'augment demogràfic de Barcelona i el seu entorn i un cert desplaçament de població de les ciutats a les rodalies, va motivar que en la dècada de 1930 diversos propietaris per tal de fer negoci van parcelar i urbanitzar les seves finques d'Alella.

Va ser el cas de la família Creixells, que va obrir i retolar els vials de la urbanització Sant Jordi a la riera Coma Clara; el projecte com he assenyalat, no va reeixir per les agitades circumstàncies del moment.

Càmping "El Lago" d'Alella.

 

Avui en una conversa sobre història d'Alella amb una apassionada de la història local, Esperança Font, ha sortit una referència al camping "El Lago" d'Alella. Una curiositat força sorprenent ha estat assabentar-me del lloc emblemàtic on s'ubicava els anys seixanta: la finca de Cal Marquès.

En aquesta gran finca, la casa principal deuria romandre aillada i s'habilitaria part del recinte com a zona d'esbarjo. El negoci va tenir un recorregut efímer en el temps ja que segons sembla va afectar-li l'expropiació i les obres de la sortida de l'autopista l'any 1968 i el càmping no va continuar. Tot plegat un episodi molt poc conegut dins de la "glamurosa" història dels marquesos d'Alella.

He localitzat unes primeres fotografíes per internet -corresponents a records personals que Núria Casajuana ha posat al facebook- i per interés buscaré més informació d'aquesta intent de compatibilitzar la propietat de Cal Marquès i la instal·lació d'un negoci turístic en una part de l'espai alellenc.

 

Afegeixo una etiqueta del citat càmping. I més avall un anunci publicat a La Vanguardia l'1 de juny de 1963 fent una particular selecció personal...

 

 

 

Paper moneda d'Alella (1937)

 

Mostra de dos bitllets republicans emesos per l'Ajuntament d'Alella l'any 1937 durant la Guerra Civil. A la rereguarda en aquella època no corrien gaire els diners i l'Ajuntament va editar paper moneda de 25 cts (5.000 bitllets), de 50 cts (10.000 bitllets) i d'1 pesseta (5.000 bitllets), vàlid dins del terme municipal (per exemple al Masnou van editar-se els "juanitos" perquè tenien tres firmes de tres Juans).

 

 

A Alella portaven a l'anvers, a més dels dibuixos i els colors diferents, la reproducció de la signatura de l'alcalde Pere Pons i del conseller de finances Melcior Perich com avals; al revers apareixia la numeració del bitllet, el valor escrit en lletres i l'avís de la seva validesa només local.

 

 

 

En finalitzar la guerra "Peret" Pons va exiliar-se a França i Melcior Perich va ser un dels quatre alellencs assassinats pel franquisme el 1939, ara fa 75 anys: Joan Galbany Oliveras, Melcior Perich Guàrdia, Antoni Vidal Ventura i l’alcalde Antoni Pujadas i Nirell.

* Bitllets originals de 25 i 50 cèntims: Esperança Font (escanejat JAB); bitllet 1 pta: Salvador Bonada.

 

 

 

 

Les gran obres d’art al Palau del Marquès d’Alella a Barcelona s’han "sfumato"

Digne d’una novel·la o d’un culebrot televisiu. Així pot descriure’s la història d’aquest Palau i els seus propietaris. El segon Marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig, va fer-lo construir entre 1912-1914 al carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi. Va encarregar l’obra al reputat arquitecte Enric Sagnier i els jardins a l’especialista Rubió i Tudurí.

 

L’any 1945, la propietat va comprar-la l’empresari estraperlista Julio Muñoz Ramonet que va deixar en testament, el 1991, ‘el palau i el seu contingut complert’, amb un importantíssim fons d’art recopilat al llarg de la seva vida, a l’Ajuntament de Barcelona. Des dels anys setanta, Ramonet tenia problemes amb la justícia i s'havia traslladat a viure a Suïssa. 

 

Després d’anys de litigi amb les filles de Ramonet que van negar-se a lliurar el palau,  el consistori - en execució d’una sentència del Tribunal Suprem -, va prendre possessió de la propietat el passat estiu.

 

A l’obrir les portes... sorpresa!: la majoria d’obres d’art inventariades anteriorment, quadres de Goya, El Greco, Fortuny, Sorolla, Tiziano, Monet, Delacroix… no es trobaven a les parets de l’interior. Les marques on estaven posats els quadres encara es veien.

 

L’Ajuntament està realitzant un nou inventari i té intenció de reclamar per via judicial a les filles que retornin les obres d’art que han sortit de l’immoble. De moment hi ha dues obres mestres, La aparición de la Virgen Pilar, de Goya, i La Anunciación, d'El Greco, recuperades quan anaven a ser venudes a Alacant el 2011, pendents de decisió judicial a veure a qui les lliuren. Els següents capítols de la disputa tot just comencen a escriure’s...