Paper moneda d'Alella (1937)

 

Mostra de dos bitllets republicans emesos per l'Ajuntament d'Alella l'any 1937 durant la Guerra Civil. A la rereguarda en aquella època no corrien gaire els diners i l'Ajuntament va editar paper moneda de 25 cts (5.000 bitllets), de 50 cts (10.000 bitllets) i d'1 pesseta (5.000 bitllets), vàlid dins del terme municipal (per exemple al Masnou van editar-se els "juanitos" perquè tenien tres firmes de tres Juans).

 

 

A Alella portaven a l'anvers, a més dels dibuixos i els colors diferents, la reproducció de la signatura de l'alcalde Pere Pons i del conseller de finances Melcior Perich com avals; al revers apareixia la numeració del bitllet, el valor escrit en lletres i l'avís de la seva validesa només local.

 

 

 

En finalitzar la guerra "Peret" Pons va exiliar-se a França i Melcior Perich va ser un dels quatre alellencs assassinats pel franquisme el 1939, ara fa 75 anys: Joan Galbany Oliveras, Melcior Perich Guàrdia, Antoni Vidal Ventura i l’alcalde Antoni Pujadas i Nirell.

* Bitllets originals de 25 i 50 cèntims: Esperança Font (escanejat JAB); bitllet 1 pta: Salvador Bonada.

 

 

 

 

Les gran obres d’art al Palau del Marquès d’Alella a Barcelona s’han "sfumato"

Digne d’una novel·la o d’un culebrot televisiu. Així pot descriure’s la història d’aquest Palau i els seus propietaris. El segon Marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig, va fer-lo construir entre 1912-1914 al carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi. Va encarregar l’obra al reputat arquitecte Enric Sagnier i els jardins a l’especialista Rubió i Tudurí.

 

L’any 1945, la propietat va comprar-la l’empresari estraperlista Julio Muñoz Ramonet que va deixar en testament, el 1991, ‘el palau i el seu contingut complert’, amb un importantíssim fons d’art recopilat al llarg de la seva vida, a l’Ajuntament de Barcelona. Des dels anys setanta, Ramonet tenia problemes amb la justícia i s'havia traslladat a viure a Suïssa. 

 

Després d’anys de litigi amb les filles de Ramonet que van negar-se a lliurar el palau,  el consistori - en execució d’una sentència del Tribunal Suprem -, va prendre possessió de la propietat el passat estiu.

 

A l’obrir les portes... sorpresa!: la majoria d’obres d’art inventariades anteriorment, quadres de Goya, El Greco, Fortuny, Sorolla, Tiziano, Monet, Delacroix… no es trobaven a les parets de l’interior. Les marques on estaven posats els quadres encara es veien.

 

L’Ajuntament està realitzant un nou inventari i té intenció de reclamar per via judicial a les filles que retornin les obres d’art que han sortit de l’immoble. De moment hi ha dues obres mestres, La aparición de la Virgen Pilar, de Goya, i La Anunciación, d'El Greco, recuperades quan anaven a ser venudes a Alacant el 2011, pendents de decisió judicial a veure a qui les lliuren. Els següents capítols de la disputa tot just comencen a escriure’s...