'Ya no quedan
más cojones, Limónov a las elecciones, para vivir alegre y
contento, Limónov al parlamento'. La lletra dels
Eskorbuto, manllevada amb el nom de l'intelectual i polític, Limònov, s'ajusta
a la dimensió del protagonista.
Ens dóna una visió l'escriptor francès Emmanuel Carrère en un llibre magnètic editat aquí per Anagrama el 2012. Jo l'he llegit per recomanació fa poc i m'he adentrat també en les obres de Carrère. Limónov, és una biografia d'alt voltatge com correspon a aquest
home d'acció, aventurer i novel·lista rus contemporani, activista polític
després de la caiguda de la URSS. Cal llegir-la. És brillant.
Vodka, zapoi -borratxera contínua durant dies-, sexe, amor,
sordidesa, ambició per triomfar, provocació a l'establishment, fracàs, èxit literari... tot a dosis
desmesurades fins i al punt de trobar-se al fil de la navalla i tallar-se les
venes Limònov.
És un personatge real, nascut el 1943, que ha viscut en diferents ciutats: Dzerhinsk, Moscú, Nova York, París... Apòstol de la rebel·lia com l'apòstol Pau de Tars en les primeres comunitats cristianes que Carrère situa a El reino. Podem empatitzar amb el seu inconformisme 'antisocial' a l'època soviètica, entendre'l entre els underground de l'antiga URSS i després les seves crítiques a molts dels dissidents que residien a Occident, i també odiar-lo com per exemple quan es posiciona i agafa un arma al costat de les milícies sèrbies en la guerra dels Balcans. Geni i figura: pobre, mai aburgesat i encara en actiu políticament enfront de Putin.
Ed Limónov, pseudònim
d'Eduard Savenko, és àcid com una llimona i perillós com una limonka,
una granada de mà en rus, sempre a punt per esclatar. Però qui és aquest
personatge?
Ens dóna una visió l'escriptor francès Emmanuel Carrère en un llibre magnètic editat aquí per Anagrama el 2012. Jo l'he llegit per recomanació fa poc i m'he adentrat també en les obres de Carrère. Limónov, és una biografia d'alt voltatge com correspon a aquest
home d'acció, aventurer i novel·lista rus contemporani, activista polític
després de la caiguda de la URSS. Cal llegir-la. És brillant.
Carrère, amb una gran
aparell documental, s'esforça a plantejar interrogants en la trajectòria de
Savenko que ens ajuden a comprendre la complexitat de la vida real. A vegades però sembla donar algunes concessions a l'espectacle de l'heroi irreverent. Amb el seu
estil compulsiu, s’insereix en primera persona en la pròpia història i
persegueix la veritat de forma honesta en una posició de testimoni i cronista documentat. Ja ho havia fet amb la biografia del impostor
i assassí Jean-Claude Romand, a El adversario.
És un personatge real, nascut el 1943, que ha viscut en diferents ciutats: Dzerhinsk, Moscú, Nova York, París... Apòstol de la rebel·lia com l'apòstol Pau de Tars en les primeres comunitats cristianes que Carrère situa a El reino. Podem empatitzar amb el seu inconformisme 'antisocial' a l'època soviètica, entendre'l entre els underground de l'antiga URSS i després les seves crítiques a molts dels dissidents que residien a Occident, i també odiar-lo com per exemple quan es posiciona i agafa un arma al costat de les milícies sèrbies en la guerra dels Balcans. Geni i figura: pobre, mai aburgesat i encara en actiu políticament enfront de Putin.
