dijous, 29 de gener de 2015

1915. Els primers bombardeigs aeris sobre ciutats.

'Us ho vaig dir, idiotes', així s'expressava el conegut escriptor britànic Herbert George Wells, al prefaci d'una nova edició el 1941 del seu llibre 'La guerra a l'aire' publicat originalment el 1908. En la novel·la imaginava com els dirigibles bombardejaven Nova York.
 
Wells (autor de 'La Guerra dels mons', 'La màquina del temps', 'L'home invisible', 'L'illa del Dr. Moreau'...), va ser un precursor de fantasies científiques i del triomf de la tecnologia, però també va aventurar la barbàrie de les guerres futures per la cobdícia humana.

L'optimisme globalitzat dels països més avançats propi d'una època de meravelles tècniques i de grans avanços científics, els quals havien de proporcionar cotes més elevades de progrés i benestar, tanmateix estava a punt d'esvair-se tràgicament en dues guerres mundials.

'A Taube', C.R.W. Nevinson (1916)
A partir del gener de 1915, en diverses operacions, els zeppelins alemanys des de les seves bases a Bèlgica van bombardejar primer poblacions de la costa britànica, i posteriorment van fer-ho a París i Londres. Per la seva part, els aliats també van bombardejar objectius civils durant el conflicte.
 
La deshumanització avançava perquè des de l'aire es veien les explosions però no els seus efectes sobretot sobre la població civil indefensa.

Anotar però que el primer bombardeig aeri documentat va portar-lo a terme amb globus aerostàtics moguts amb cordes, l'exèrcit de l'Imperi Austrohongarès sobre la ciutat aleshores rebel de Venècia, el 1849.

D'altra banda, el 1912, les tropes italianes van utilitzar dirigibles per tal d'observar les línies turques a Líbia.

L'avanç tecnològic durant la Primera Guerra Mundial, amb l'aparició de diferents models d'avions a motor, cada vegada amb millors prestacions armamentístiques, va relegar els dirigibles a tasques d'observació.

Bombardeig italià sobre Badalona (1938)
La construcció d'avions bombarders amb major capacitat i efectivitat devastadora va ser el següent pas d'aquesta carrera mortífera.

En aquest sentit, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser un banc de proves per a les potències feixistes que van intervenir obertament al costat de l'exèrcit franquista, preparant-se a més per a una futura guerra mundial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada