El dimecres 8 de març vaig participar a l'acte del Dia Internacional de les Dones a Badalona, dedicat a les pioneres badalonines en el món de l'esport. Al Teatre Zorrilla de la ciutat vaig fer la següent aportació històrica amb imatges de noies esportistes dels anys trenta del segle XX en la pantalla de fons:
 |
| Foto: Badanotis. Intervenció al Teatre Zorrilla |
Bona tarda, us agraeixo el fet d'haver-me convidat en aquesta commemoració que és reivindicativa de les dones. Ara bé, dones i homes hem de comprometre'ns per assolir conjuntament amb els valors de la raó i la humanitat, la fraternitat i l'estima, la igualtat de drets i la justícia social.
En la meva intervenció us proposo fer un pas del passat cap al present per tal d'imaginar nous futurs. Us parlaré de les pioneres de l'esport badaloní.
No es tracta de cap 'postureig', emprant ara terminologia moderna, de noies amb banyador, samarreta i calça curta que somriuen practicant exercici físic. No. Es tracta d'esforçades esportistes amb capacitat de competir que van experimentar nous àmbits de l'esfera pública reservats fins el moment als homes.
La modernitat d'una societat canviant, més cívica i participativa s'obrí pas amb Carola Fabra, filla de l'insigne filòleg Pompeu Fabra, practicant del tennis; com també les practicants d'aquest esport a l'Ateneu Obrer de Badalona ja els anys vint del segle XX, quan l'entitat es trobava al carrer de la Indústria.
El 12 de gener de 1930 va tenir lloc a l'antic velòdrom de la ciutat, la primera manifestació pública de l'atletisme femení a la ciutat: una cursa de 60 metres dominada per Duran, Rosa Lleal i Antònia Casas, les tres primeres classificades que formaven part de la Secció Femenina de la Societat Gimnàstica, entrenades pel sr. Seirols; entitat precedent de la Unió Gimnàstica Esportiva.
Per aquella època, les capdavanteres de l'atletisme a Catalunya, les integrants del Club Femení d'Esports de Barcelona venien a banyar-se a Badalona, ja que tenien llogada una caseta a 'Can Titus'.
A la ciutat, corresponent a la secció d'atletisme del Futbol Club Badalona, va destacar seguint la pràctica esportiva dels seus germans, Anna Tugas i Masachs, campiona de Catalunya i d'Espanya en la modalitat de llançament de pes i de javelina al llarg dels anys trenta. Un altre nom propi és el de Lluïsa Giró i Marsal, velocista i llançadora que va aconseguir diferents triomfs; també destacada excursionista.
La Unió Gimnàstica Esportiva comptà com entrenador amb Pere Gol i Teixidor que aplegà un grup de noies de gimnàstica i atletisme. Més endavant en la postguerra, formaren un equip de bàsquet conegudes com 'les noies d'en Gol' patrocinades per l'Anís Manelic a la samarreta, destacant com jugadora Lluïsa Giró entre d'altres.
Assenyalar la formació d'un equip de l'entitat Palestra dirigida a Badalona per Pompeu Fabra, que combinava cultura, esport i ciutadania, que estava format per Anna Tugas, les germanes Giró i Horta, Victòria Pujolar i Lluïsa Bruibola que havien de participar en l'Olimpiada Popular de juliol de 1936 a Barcelona, estroncada per l'aixecament militar i l'inici de la Guerra Civil.
Recuperant el fil dels primers anys trenta cal esmentar com l'any 1931 destacà la nedadora del Club Natació Badalona, Victòria Poquet, que participà en la Travessa del Port de Barcelona finalitzant quarta en categoria femenina; i en la I Travessa nedant a Badalona realitzada el mes d'octubre, ja en la tardor i que anava des del camp del FC Badalona al Manresà fins a la seu del CN Badalona, aleshores a l'edifici dels Banys La Pista. Altres nedadores dels anys trenta van ser Neus Torres, les germanes Poquet i Sampere.
La Guerra Civil i la llarga postguerra amb l'establiment d'un règim dictatorial reaccionari, marcaren un parèntesi fins els anys cinquanta i seixanta que per l'impuls social va tornar a sortir poc a poc a l'esfera pública tota una nova fornada de pioneres badalonines practicants de l'atletisme, la natació, el bàsquet, l'excursionisme. Un exemple és l'equip de futbol femení del CF Badalona en l'any 1971.
De nou l'impuls cívic i social de caire democràtic comportaren canvis expressats en l'educació física en els moviments de renovació pedagògica; i els fixats en la Llei d'Educació de 1970; estenent-se els valors de l'exercici físic i els esports a les escoles i al temps de lleure, arribant a molta més població.
Avui, totes i tots coneixem la nedadora badalonina Mireia Belmonte ... García, cognom de la mare; valorem l'èxit però també el seu esforç i constància com el de les pioneres badalonines que van forjar part de la història esportiva de Catalunya i van obrir-nos camí, deixant bocabadats abans i ara als que volien i volen aixecar murs d'intolerància i masclisme.
I fins aquí amb el temps disponible he intentat fer una síntesi on han aparegut alguns noms propis entre molts d'altres que han fet possible l'esport femení a la ciutat.
Moltes gràcies per l'atenció!'
Agraeixo especialment al tècnic municipal Paco Escudero per haver pensat en mi per participar en l'acte; i comparteixo en endavant el consell de l'ex alcaldessa Maite Arqué que cal pensar també en l'esport de discapacitats i en les seves pioneres.
