L'esplendor escapçat de Baetulo: noves troballes a Bufalà, per damunt de l'autopista.

Escultura trobada del déu Bacus, déu del vi, de la vinya, del teatre i la rauxa

Ara fa cinquanta anys tenien lloc les obres de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera a construir-se a l'Estat, al seu pas per Badalona (la primera fase va ser el tram entre el barri de la Salut i Montgat, el 1968). Diuen que 'van destruir més vil·les romanes que les invasions bàrbares'. Al remoure les terres qualsevol troballa arqueològica va ser arrassada. Prioritats del franquisme. La Baetulo romana quedava escapçada i la Badalona contemporània en dues parts a banda i banda.

Avui, les obres prèvies de construcció del lateral de l'autopista C-31 al Turó d'en Rosés, al barri de Bufalà, han permès descobrir importants restes arqueològiques d'època romana. La ciutat antiga s'estenia tota una cap amunt de la plana, deixant en evidència el mur de ciment i asfalt que com una cicatriu física i psicològica divideix la ciutat. Es una feina actual recosir-la.

  

Les noves troballes arqueològiques milloren el coneixement de l'espai urbà de la ciutat romana de Baetulo. S'ha pogut constatar així una zona agrícola destinada al cultiu de la vinya (fins els anys cinquanta i seixanta del segle XX, vinyes i camps encara predominaven en el paisatge del barri de Bufalà); dos forns vinculats a una estança destinada al treball artesanal i la claveguera del cardo maximus (carrer principal en direcció nord/sud), que arriba a un recorregut conegut de 470 metres de llargada. Destaquen també dues domus (cases benestants), amb excepcionals paviments de mosaic. Una d’elles amb uns balnea (termes privades) i l’altra amb un larari (espai de culte).

Entre les peces trobades destaca una escultura del déu Bacus, déu del vi i la vinya, el conreu predominant a Baetulo, feta de giallo antico, una exclusiva pedra calcària marmòria procedent de Chemtou, a Tunísia. Una mostra per tant de riquesa i de comerç relacionat amb el món del vi, molt important a Baetulo el segle I dC.

  

El cap de Bacus i els mosaics passaran a formar part del fons arqueològic del Museu de Badalona i les restes consolidades quedaran protegides sota la nova estructura viària. La propera Magna Celebratio, festival romà de Badalona del 28 al 30 d'abril, permetrà lluir totes aquestes troballes.