dissabte, 8 d’agost de 2015

El destí en una platja d'Eivissa.

El polític francès, Jean Jaurès, socialista, director de L‘Humanité, gran orador i convençut pacifista, va ser assassinat per un militant d'extrema dreta en el Café du Croissant del carrer Montmartre de París, el 31 de juliol de 1914. Va ser la culminació d'una ominosa campanya contra ell per mostrar-se contrari a l'entrada de les esquerres a un govern de concentració nacional - l'anomenada "Unió Sagrada"- per a fer front a la guerra contra les potències centrals.
 
El seu assassí va ser Raoul Villain. Després de cinquanta-sis mesos de presó preventiva, va ser alliberat el 29 de març de 1919. La resolució judicial contenia perles com "si l'adversari de la guerra Jean Jaurès hagués reeixit, França no hauria pogut guanyar la guerra" i va arribar-se a parlar de "raó d'Estat" a l'entorn del cas Villain. Les costes del procés van haver der ser pagades per la família de Jean Jaurès.

Villain s'instal·la a Eivissa

L'any 1932, Villain va recaure a Eivissa, refugi exòtic d'artistes i bohemis ja aleshores. Era conegut com "es Francés de sa Cala" o "el boig del Port" com el va conèixer Paul-René Gauguin (nèt del famós pintor). 

Es feia dir Àlex tal i com El Diario de Ibiza va recollir al publicar una poesia seva en francès i també amb la següent nota: “Ayer hablamos con el súbdito francés sr. Alex, quien nos dijo que había adquirido terrenos en San Vicente proponiéndose levantar allí una capilla dedicada al culto católico" (tanmateix la capella mai va fer-se).

Així coneixem que el misteriós personatge va edificar-se una casa en una allunyada cala a Sant Vicenç (s'arribava preferentment amb llaüt o en mula després d'un tortuós camí), al nordest de l'illa.
 
Villain va ser assassinat per un grup de milicians que van desembarcar a la cala (en el marc de l'operació militar republicana per intentar conquerir Mallorca). Eivissa van controlar-la els republicans entre el 8 d'agost i el 13 de setembre de 1936. S'especula que no deurien conèixer la seva identitat veritable i la seva beateria deuria perdre'l. Altres fonts apunten -sense proves reals- a la masoneria que no perdonaria l'assassinat d'un dels seus membres vint-i-dos anys enrere.
 
 
Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (Salamanca). Exp. Torent.
Eveli Torent i la masonería eivissenca

Coetàniament a Eivissa passava els estius des de feia pràcticament una dècada, el pintor badaloní, Evelí Torent Marsans, conegut com "es Conde Pallaret". Residia amb la seva dona a la torre d'en Rovira a Sant Antoni de Portmany.

A l'illa de la calma feia parada d'una vida d'artista bohemi, resident a diferents ciutats com París, Roma i Nova York. L'antiga torre defensiva era coneguda com la "Cova dels Faraons" on van tenir lloc algunes "tingudes" maçòniques. Torent era Gran Mestre de grau 33. Entre les seves variades amistats estava tanmateix l'historiador i clergue eivissenc, Isidor Macabich.

Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (Salamanca). Exp. Torent.
La situació del mateix Torent va ser temporalment incerta amb l'arribada dels milicians a l'illa que havia quedat abans sota comandament dels revoltats. El Diario de Barcelona, portaveu d'Estat Català, el 20 d'agost de 1936, va publicar l'article "Un señor eivissenc s'oferí al feixista comandant Mestres".
 
Les sospites requeien a l'entorn d'una carta comprometedora de Torent. El mateix diari però, el 22 d'octubre, va publicar un segon article sobre el "cas Torent": "Justa i necessària rectificació. El ciutadà Torent és un conseqüent republicà de neta història".

Torent havia tornat a Barcelona amb la retirada de les tropes republicanes i explicà que per salvar a onze companys detinguts a punt de ser afusellats al Castell d'Eivissa escrigué una carta al comandant militar que ell coneixia com "home d'Esquerra, anticlerical" i després d'una breu entrevista aconseguí la llibertat dels detinguts. Com a prova tenia una carta d'agraïment d'un dels alliberats.
 
Així com veiem, el propi Torent va tenir dificultats davant dels milicians i va haver d'explicar-se a fons, tot i que no va ser passat per les armes com el francès Villain. Aquest darrer, potser va ser repressaliat per la seva condició de catòlic, pres com un espia; o bé com a resposta al bombardeig dels militars revoltats a punt de recuperar l'illa (la nit del 13 de setembre gran part dels presoners al Castell d'Eivissa van ser passats per les armes); tanmateix no es coneixen les causes que van portar a uns milicians a aquest lloc remot i el tràgic desenllaç a la platja.

Sempre hi haurà lloc per a la fabulació: sospitaven ideològicament d'ell o bé també algú coneixia la seva identitat real?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada