dimarts, 25 d’agost de 2015

Als peus dels cavalls de la Guàrdia Civil. "La càrrega" i Badalona (26/08/1918).


Sabíeu que hi ha dues versions del famós quadre "La càrrega" de Ramon Casas?
 
L'original i més conegut està datat el 1903, tot i que va ser pintat originalment per Casas el 1899 i posteriorment retocat. En una gran panoràmica pictòrica, la Guàrdia Civil a cavall i amb sabres reprimeix violentament una manifestació obrera en una gran plaça.
 
La referència històrica va ser la vaga general de 1902, situant-se l'acció en un espai imaginat per l'artista adjuntant diferents icones de la geografia urbana barcelonina: el Pla de Palau, l'església de Santa Maria del Mar, les tres xemeneies del Poble-sec...
 
El quadre es troba exposat a Olot, al Museu Comarcal de la Garrotxa, i ha estat àmpliament reproduït per il·lustrar en llibres, exposicions... les tensions socials derivades de la Revolució Industrial.


Ara bé, el milionari nord-americà, Charles Deering, amic i col·leccionista d'obres de Ramon Casas, va demanar-li una còpia de "La càrrega". L'artista no va voler fer un dupicat i va pintar una segona versió del quadre l'any 1910: "La càrrega II".
 
Si bé apareix una parella de la Guàrdia Civil dempeus i d'esquena, Casas va utilitzar una composició similar de pànic col·lectiu i va continuar plantejant una temàtica de denúncia social sobre la repressió del moviment obrer.
 
L'escena es situa ara com a llicència de l'artista a la Plaça Major o Mercadal de Vic, monumental plaça porxada, sense que existís però cap referència històrica concreta d'un fet vaguístic semblant. Aquesta segona versió forma part d'un fons d'art privat.


26 d'agost de 1918: una data per no oblidar a Badalona

Tanmateix, la repressió institucional sobre les associacions i sindicats, les vagues i el moviment obrer reivindicatiu d'unes millors condicions laborals va ser duríssima (sobretot quan es vinculava de forma àmplia a casos de terrorisme) i no exempta de casos de vulneració flagrant dels drets humans més elementals (per exemple la denúncia del Procés de Montjuïc relatada per part de Pere Coromines).

Com va escriure el badaloní, Joan Manent i Pesas, (Records d'un sindicalista llibertari català. 1916-1943) sobre la mort de quatre obrers de l'empresa química Cros per dispars de la Guàrdia Civil en una manifestació a la Plaça de la Vila:

"Hi ha coses a la vida que no es poden oblidar mai, que no s'han d'oblidar. Una d'elles és la que esdevingué aquella nit del 26 d'agost de l'any 1918, en què la sang obrera, tràgicament acusadora, tacà els carrers de la ciutat de Badalona. Aquella nit, els màuser de la Guàrdia Civil, al servei d'una poderosa empresa estrangera, dispararen contra una massa indefensa de treballadors, assassinant-ne quatre i ferint-ne una bona cinquantena. Aquella nit tot li va ésser permès, a la Guàrdia Civil, a Badalona. Després d'haver matat aquells quatre obrers indefensos i malferits els altres, galopà amb els seus cavalls per tota la ciutat, sabrejant a mansalva els ciutadans que trobava. Aquella nit, els carrers badalonins foren regats amb sang. Amb sang proletària, que ha estat sempre -i és encara- la més barata del món".

La memòria històrica de la lluita obrera i d'una societat en llibertat té doncs una data centenària per no oblidar a Badalona l'estiu del 2018! Els antecedents i les repercussions polítiques i socials van ser també rellevants i demanarien una explicació més extensa i contundent que deixo per a una propera entrada (els fets vaig tractar-los amb Joan Zambrana al llibre conjunt: Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona. 1905-1920. Edicions Fet a mà, Badalona, 2005).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada