 |
| Cal Boter, casa natal de Ferrer i Guàrdia |
Fa poc més de cent anys, el
periodista William Archer va anotar com era l’escola pública d’Alella: en la
segona meitat del segle XIX, quan va estudiar “en Quico de Cal Boter” -Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador anys més
tard de l’Escola Moderna-, l’escola “apenas estaba en mejores condiciones que un
establo”. Archer relatava:
“Desde
entonces, ha sido ‘remodelada’ y en la actualidad, ofrece un aula de aspecto
razonablemente alegre, de unos doce por ocho metros, sin ventanas ni sistemas
de ventilación y provista de un cuartito interior. Este centro suple las
necesidades educativas de una población de 1.400 habitantes. De las paredes,
cuelga un crucifijo e imágenes ostentosas que representan episodios de la vida
de los santos. Viene a rematar la decoración una pancarta con el himno a la
bandera de España que día a día, cantan los pequeños catalanes. No hay más
patio que la calle del pueblo. El maestro, un hombre de semblante inteligente,
cobra un salario que no alcanza las seis mil pesetas anuales”.
Precisament a l’inici d’un nou
curs escolar, sempre es bo no oblidar ni que sigui un moment d’on venim i tanmateix
podríem citar moltes altres referències poc edificants menys reculades.
La lluita per una escola pública de qualitat és un
dels grans guanys socials a preservar. Els reptes educatius demanen recursos
continuats per part de les administracions. També la implicació docent en
formes organitzatives eficients i noves didàctiques de competències. I la participació
dels pares en la mesura de les seves possibilitats en els centres i sobretot al
costat del nen, acompanyant-lo per conèixer les seves necessitats i ritme
maduratiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada