Ahir al Museu de Badalona, Emma, periodista de Badalona Comunicació, va entrevistar-me per situar en un context històric l'afusellament per part dels franquistes del President Companys ara farà 75 anys (15/10/1940).
Companys havia estat detingut a la Bretanya ocupada pels alemanys l'agost de 1940. No havia marxat a Mèxic per tal d'acompanyar un fill seu amb una malaltia mental que es trobava en un sanatori francès. La col·laboració dels nazis i dels francesos amb els franquistes el va portar de retorn a l'Estat espanyol. Després de passar per Madrid, on va ser torturat, va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona. En un consell de guerra, Companys, president de la Generalitat escollit democràticament, va ser acusat de "rebel·lió militar" contra el Movimiento Nacional per no haver donat suport al Cop d'Estat contra la República. Com molts milers de repressaliats van aplicar-li el que es va conèixer com "la justícia al revés". El consell de guerra i la seva execució no va ser notificada i de forma clandestina i minoritària va conèixer-se la notícia.
Companys havia estat detingut a la Bretanya ocupada pels alemanys l'agost de 1940. No havia marxat a Mèxic per tal d'acompanyar un fill seu amb una malaltia mental que es trobava en un sanatori francès. La col·laboració dels nazis i dels francesos amb els franquistes el va portar de retorn a l'Estat espanyol. Després de passar per Madrid, on va ser torturat, va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona. En un consell de guerra, Companys, president de la Generalitat escollit democràticament, va ser acusat de "rebel·lió militar" contra el Movimiento Nacional per no haver donat suport al Cop d'Estat contra la República. Com molts milers de repressaliats van aplicar-li el que es va conèixer com "la justícia al revés". El consell de guerra i la seva execució no va ser notificada i de forma clandestina i minoritària va conèixer-se la notícia.
 |
| Companys visita el Centre Republicà Català de Badalona, maig 1933. |
Per situar Companys de forma més propera en relació a Badalona, a més de les seves activitats
com advocat laboralista defensor sobretot a l'entorn dels anys vint als sindicalistes de la CNT (possiblement va seguir el cas dels morts per trets de la Guàrdia Civil en una protesta l'agost de 1918); vaig situar dues visites documentades a la ciutat.
La primera el maig de 1933 en el marc dels 25 anys del Centre Republicà Català (conegut com el "PUF", Partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana), presidit per Frederic Xifré (futur alcalde de Badalona també assassinat pels franquistes). Companys aleshores ocupava el càrrec de President del Parlament.
La primera el maig de 1933 en el marc dels 25 anys del Centre Republicà Català (conegut com el "PUF", Partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana), presidit per Frederic Xifré (futur alcalde de Badalona també assassinat pels franquistes). Companys aleshores ocupava el càrrec de President del Parlament.
La segona visita va ser com President de la Generalitat, inaugurant el desembre de 1937 el Sanatori Antituberculós de Montalegre (ex convent de clausura). La visita va comptar amb un banquet ofert per l'Ajuntament de Badalona -segons la prensa-, un fet però que va motivar personalment al batlle de la ciutat, el cenetista Joan Manent, a no assistir a la inauguració com a forma de protesta en una època de moltes dificultats a la rereguarda. Uns dies després el banquet encara portava cua i va encendre els ànims de les dones de la ciutat exasperades per la manca de proveïments, protagonitzant una sonada protesta contra els responsables dels proveïments i les autoritats locals.
Actualment, el president Companys a més del nomenclàtor de la ciutat compta amb un monument per tal de mantener la memòria històrica en l'àmbit públic. Tanmateix, l'Estat espanyol no ha recorregut encara la injustícia del consell de guerra franquista ni ha portat a terme la reparació de la seva figura oficialment.
Actualment, el president Companys a més del nomenclàtor de la ciutat compta amb un monument per tal de mantener la memòria històrica en l'àmbit públic. Tanmateix, l'Estat espanyol no ha recorregut encara la injustícia del consell de guerra franquista ni ha portat a terme la reparació de la seva figura oficialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada