dilluns, 28 de gener de 2019

Itinerari entrada de l'exèrcit franquista a Badalona, 27/01/1939

27/01/1939, 27/01/2019, vuitanta anys separen les dues dates, motiu d'un itinerari per recuperar la memòria històrica de l'efemèride, l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, que he portat a terme per encàrrec amb la voluntat de respondre almenys dues preguntes: com va ser la jornada el 1939? quines conseqüències va tenir? i també generar debat públic sobre la recerca del que va succeir, la recuperació de la memòria, el reconeixement de les víctimes i una justícia reparadora. 

Hi va haver-hi força interès i molt bona assistència, intervenint un testimoni dels fets, Anton Cussó.

A la plaça Alcalde Xifré (antiga 'Plaza División Azul', cantonada amb el carrer '27 de Enero', actual Francesc Macià), va explicar-se l'entrada per la carretera de les tanquetes italianes, després el cos de l'exèrcit de Navarra i després les tropes marroquines; i davant de la placa dedicada a l'alcalde republicà Frederic Xifré Masferrer, afusellat pels franquistes el 1940, la duríssima repressió franquista -física de persones (uns 99 afusellats), cessament de funcionaris, confiscacions, clausura d'entitats, denúncies i empresonaments, obligar a prendre oli de ricí...- i la condició de víctimes durant la guerra que cal reconèixer als combatents al front, els dels bombardeigs de la ciutat, els famolencs... i les de la rereguarda republicana per motius de creences religioses, ideològics, venjances personals per part d'incontrolats... Unes situacions diferenciables, contextualitzades i analitzades.

Al carrer de la Creu, Rafael Campalans durant el període republicà, a l'alçada on hi havia l'antic edifici del Círcol Catòlic, assaltat el juliol de 1936, es va relatar una acció de guerra documentada quan des d'una tanqueta italiana es va encalçar a uns soldats republicans fugitius i una bomba de mà va matar-ne dos d'ells i dos van ser ferits. També com les antigues cotxeres de Can Puça, van ser utilitzades com aparcament dels vehicles del cos militar italià.


A l'Av. Martí Pujol, Av. Durruti durant la guerra, hi havia una font amb un bust del líder faista que va ser escapçat el dia 27 de gener. També es va explicar com en l'actual solar de la cantonada amb Via Augusta, hi havia l'edifici del Sindicat Vertical franquista, la CNS, inaugurat un 27/01/1959, posteriorment ocupat en democràcia per la CNT, reivindicant el retorn del patrimoni històric confiscat.



Al carrer Gaietà Soler i Plaça Pau Casals, es va explicar com la part del darrera de l'hospital funcionava com presó, i durant les primeres setmanes l'ordre i la seguretat pública va córrer a càrrec de Falange. I com la font de la plaça Pau Casals, obra de Joan Amigó, va ser 'españolitzada' canviant matusserament el mosaic, on posava 'any' per 'año', anècdota afegida a tota una sèrie de prohibicions de la llengua i la cultura catalana. També va explicar-se com al cine Victòria (actual Bingo), i els antics Picarol, i Loredán (Centre Carlí del carrer d'en Prim, antic Teatre Cervantes), van ser llocs destinat als soldats republicans empresonats a la rereguarda a mida que les tropes franquistes avançaven cap a la frontera.


A la plaça de la Vila, antiga 'Plaza José Antonio', van explicar-se els moviments d'uns pocs carlins i falangistes locals la matinada del 26 al 27 de gener; la desfilada de les tropes franquistes el dia 27; com el Círcol Catòlic va posicionar-se per allotjar-se a l'antiga seu d'ERC, abans Centre Nostra Senyora de Montserrat; el nomenament militar de la primera comissió gestora municipal el dia 28, presidida per MIquel Xicart (carlí); els principis autoritaris antidemocràtics, la manca de llibertats civils... les disputes entre carlins i falangistes; la destitució de Xicart per contestar amb una negativa una ordre superior sobre proveïments, la repressió... L'edició de Revista de Badalona a partir de 1941 i el record anual del 27 de gener amb titulars com 'Badaloneses ya sois españoles' publicat el 1942.

Al carrer de Mar, es va situar l'emplaçament del partit únic FET y de la JONS, a l'antic local de La Lliga (on estava el cine Verbena, ara una botiga); i al número 86 del carrer, la vivenda i la botiga on treballava Carme Claramunt i Bonet, única badalonina afusellada pels franquistes, que donava nom a una Casal i ara a un Ateneu.

Al Mercat Maignon, es va fer referència al greu problema dels proveïments durant la guerra i la llarga postguerra.

A La Plana, coneguda abans com Plana del Corb, vam situar el projecte monumental feixista i com va urbanitzar-se la 'Plaza de los Caídos'; la litúrgia i les característiques del règim; l'atemptat amb un artefacte explosiu el 1974 i les pintades durant 'la Transició'. Finalment va haver-hi la cloenda de l'itinerari.

De retorn al Casal Antoni Sala i Pont, nom d'un milicià mort al front (el primer dels aproximadament 600 badalonins que va haver-hi); va tenir lloc un vermut obert a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari